BARCELONA

Barcelona té un clima Mediterrani amb les característiques d'un microclima urbà. Els hiverns són curts, frescos i relativament humits, la majoria dels anys no arriba a glaçar. Els mesos de gener i febrer les temperatures mitjanes ronden els 10 °C. Els estius són relativament secs, llargs i càlids, però al juliol i a l'agost les temperatures màximes no acostumen a superar els 30 °C. La pluviometria anual està prop dels 600 litres.

La línia de la costa de Barcelona ha canviat al pas del temps fins el punt que en l'època prehistòrica arribava on avui dia hi ha la Plaça de Catalunya. Els terrenys sobre els quals s'assentà la Barceloneta no existien un segle i mig abans de la construcció d'aquest barri. Aquests terrenys són fruit de la formació de sediments de sorra arrossegada pels corrents marins provinents del nord i que foren contingudes per l'espigó del port construït el 1640. L’existència de l'illa de Maians (on actualment hi ha l'estació de França) contribuí a la fixació de la sorra i la formació de la llengua de terra base de la Barceloneta.

Dels segles VII a VI aC. n'està documentada l'existència de poblats ibers de les tribus laietanes. Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega, Kallipolis. Els cartaginesos l'ocuparen durant el segle III aC i el 218 aC s'hi van establir els romans. En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Barcino, que era situada sobre l’anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou emmurallada per ordre de Claudi. Aquestes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliació de Jaume I.

Barcelona, a mitjan segle XI, va esdevenir un important centre comercial, on confluïa una bona part de la producció agrícola dels voltants per a ser comercialitzada. Alhora, la ciutat era també un actiu centre del comerç de la sal i de productes de l'artesania local com el cuir, les armes, els teixits de llana, les peces de corall, etc. Els avenços en els sectors productius, el despertar dels intercanvis amb Tolosa, Llemotges i París, i amb les fires de Saint-Denis i del nord d'Itàlia, varen transformar els costums dels diferents estaments socials i els espais d'hàbitat i treball.

La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651, i posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714), que comportà el setge de la ciutat i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.

Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica que va afavorir la progressiva industrialització al següent segle. El 1888 Barcelona va organitzar la seva primera Exposició Universal, gràcies a la qual urbanitzà una gran extensió de terreny que comprenia des del Parc de la Ciutadella fins la Barceloneta, i va millorar les infraestructures a tota la ciutat. Al llarg de la segona meitat del segle XIX, coincidint amb el projecte d'enderrocament de les muralles, es va procedir a incorporar les altres poblacions del pla de Barcelona.

A nivell social, a finals del segle XIX, els barcelonins van viure en primera persona la proliferació de noves formes de vida, oci i relacions socials que tenien en l'esport i la pràctica de l'activitat física la seva màxima expressió. En els darrers anys del segle la ciutat va veure néixer una gran quantitat de clubs de natació, tennis o futbol que tindrien una gran importància, en el segle XX, en la vida social dels barcelonins, i en la projecció exterior de la ciutat. Clubs com el FC Barcelona fundat el 1889, el Reial Club de Tennis Barcelona o el Club Natació Barcelona aconseguiren una gran popularitat a la ciutat, i van convertir Barcelona en la gran capital de l'esport de principis del segle XX.

El 1929 es va tornar a organitzar una Exposició Universal, gràcies a la qual es va urbanitzar tota la zona de Plaça d'Espanya, i es van construir pavellons on ara hi ha la Fira de Barcelona. L'exposició del 1929 també va ser el pretext per construir el metro, inaugurat inicialment el 1924, i ampliat el 1926 amb el servei del "Metro Transversal" entre la Bordeta i Catalunya (actual L1), que unia el centre de la ciutat amb el recinte de l'exposició, a Plaça Espanya i Montjuïc.

L'estiu de 1936 Barcelona estava preparada per celebrar l'Olimpíada Popular, per la qual s'havia construït l'Estadi Olímpic Lluís Companys i es van fer remodelacions a la muntanya de Montjuïc. Però l'esclat de la Guerra Civil el mes de juliol provocà que no es pogués celebrar.
Durant la guerra, Barcelona va ser bombardejada diverses vegades per les tropes franquistes. El suport de la ciutat a les forces republicanes li costà car, no només durant els tres anys de guerra, sinó durant els trenta-sis anys següents de règim franquista, que a finals de gener de 1939 ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra.

Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infraestructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa, l’esforç col•lectiu iniciat un segle abans va donar fruit amb la celebració dels Jocs Olímpics de 1992.

La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa anomenada Castell de Montjuïc i conté diversos jardins temàtics, instal•lacions esportives com l'Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell. També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum i la Ciutat del Teatre.

El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal. El parc es va construir sobre els terrenys de l'antiga fortalesa de la Ciutadella, construïda per Felip V el 1716, d'on li ve el nom. D'aquesta en resten edificis com ara la Capella castrense, el Palau del Governador (actual Institut) i el Polvorí (Parlament de Catalunya). La Ciutadella va ser enderrocada a partir del 1868. D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant. El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però només es va vendre un terreny. En aquest parc, declarat Patrimoni de la Humanitat, la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen.

Actualment a Barcelona hi ha 7 platges, les més conegudes són la platja de Sant Sebastià i la de la Barceloneta. La gran recuperació del front marítim barceloní no començà fins que es van organitzar els Jocs Olímpics de 1992.

Barcelona té un gran nombre de museus, que abasten diferents àrees i èpoques. El Museu Nacional d'Art de Catalunya posseïx una coneguda col•lecció d'art romànic, mentre que el Museu d'Art Contemporani de Barcelona se centra en l'art posterior al 1945.

La Fundació Joan Miró, el Museu Picasso i Fundació Antoni Tàpies tenen importants col•leccions d'aquests artistes de renom mundial. Diversos museus cobreixen els camps de la història i l'arqueologia, com el Museu Etnològic, el Museu d'Història de Catalunya, el Museu d'Arqueologia de Catalunya, el Museu Marítim de Barcelona i el Museu Egipci, aquest últim de propietat privada. El Cosmocaixa, que és un museu de la ciència de la Fundació la Caixa, va rebre el premi al Museu Europeu de l'Any en 2006.

La ciutat té una llarga tradició com a seu d'institucions dedicades a les arts escèniques, com són el Gran Teatre del Liceu, o el Palau de la Música, dues institucions de caràcter associatiu que van sorgir de la iniciativa ciutadana. Més recentment les institucions també han promogut grans centres de creació artística com són el Mercat de les Flors, així com el Teatre Nacional de Catalunya o l'Auditori. També cal destacar d'altres moviments relacionats amb les arts que han arrelat amb força a la ciutat, i que s'han convertit en referents internacionals com per exemple el festival Sónar. En el camp del cinema, la ciutat acull la Filmoteca de Catalunya, on es fan cicles de projeccions de clàssics, de films experimentals, o novetats que no troben lloc a les cartelleres comercials