COSTA DAURADA, TERRES DE L'EBRE

Les platges de la Costa Daurada són el gran pol d’atracció de la zona. Se’n troben de tots tipus, com les poc profundes i de sorra fina de Salou, les petites cales de Mont-roig del Camp, les iodades del Vendrell i Coma-ruga o les naturistes de l’Hospitalet de l’Infant. Algunes amb la distinció d’accessibilitat per a persones amb minusvalidesa de Creixell; o el reconeixement de destinació de turisme familiar de Calafell, Salou i Cambrils.

PortAventura, a Salou i Vila-seca, és el parc més visitat de Catalunya.

Una de les tradicions més arrelades a aquestes comarques, i que mica en mica han anat escampant-se per Catalunya, son els castellers. Construccions humanes en un nombre variat de pisos i coronats per un jovenet anomenat ‘anxaneta’

El Parc Natural de la Serra del Montsant i les Muntanyes de Prades gaudeixen de la més variada vegetació mediterrània de muntanya habitada per nombroses espècies de mamífers i rapinyaires.

El Delta de l’Ebre és la zona humida més important de Catalunya. Les seves característiques geogràfiques i el seu alt valor natural, tant de flora com de fauna converteixen aquest indret en un lloc d’especial interès per la descoberta de la natura. Conviuen bernats pescaires, rossinyols, garsetes blanques, gafarrons i pastorelles, caderneres i piocs, cucuts, mifes i putputs, mussols, xutes i pardals. També les gavines, corbs marins, martinets, agrons, fotges i ànecs diversos; fins i tot els flamencs hi tenen lloc. La fauna piscícola és igualment rica, en bona part per la qualitat de les aigües dels afluents, sobretot a les capçaleres, on destaquen la truita de riu, l’angula i l’anguila, el cranc autòcton, el barb, la tenca, la carpa i la madrilla.

El Parc natural del Ports és un massís de relleu molt complex, abrupte i trencat per diverses falles, ric en cingleres i on els rius principals excaven gorgues profundes de gran espectacularitat, com és el cas del riu Matarranya a les Gúbies del Parrissal, les Gúbies del Regatxol i les valls properes al Mas de la Franqueta al llarg del riu dels Estrets. A les parts soleiades hi trobem una flora dominada per la màquia de garric i margalló, però als vessants més frescs i continentals el paisatge està ocupat pel carrascar i amb pinedes de pinassa, pi roig i boixos. Als punts més alts hi ha les fagedes i teixedes que formen part del la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports i que son les més meridionals de Catalunya i Europa. L’element més espectacular del massís es la nombrosa població de cabra salvatge, espècie endèmica de la península ibèrica, la llúdriga i el gat serval. Els ocells hi troben als Ports un refugi i unes condicions idònies per subsistir, hi destaquen els grans rapinyaires, (voltor, àliga daurada, àliga perdiguera, astor, falcó pelegrí, duc, etc.), i espècies que hi tenen una estada no permanent com (àliga marcenca, àliga calçada); i espècies protegides com (merla blava, l’oriol, el pica-soques blau, el raspinell o la merla d’aigua).

El llegat dels antics romans és present sobretot a Tarragona, amb un conjunt arquitectònic reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i que inclou entre d’altres l’amfiteatre, el fòrum, el circ o la famosa muralla. El modernisme té un enclavament bàsic a Reus, ciutat natal d’Antoni Gaudí, amb obres tan destacades com la Casa Rull o l’Institut Pere Mata de Domènech i Montaner. El violoncel•lista Pau Casals va néixer al Vendrell, on es pot visitar la seva casa nadiua i on se celebra anualment el festival de música que porta el seu nom.

La Ruta del Cister és un recorregut per tres monestirs on es van establir els monges de l’orde del Cister: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. El monestir de Santes Creus, fundat al1150, l’únic que actualment no té vida monàstica. És per això que es pot accedir a espais que en altres llocs estan vedats als visitants, com els dormitoris, on s’hi celebren concerts de música clàssica. A Santes Creus també es pot visitar el columbari de Vila-rodona, la tomba del rei Pere el Gran o l’església romànica del Pla, dedicada a Santa Maria. El monestir de Poblet, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, va ser un dels centres neuràlgics de Catalunya, ja que al monestir reposen els cossos de diversos reis. Poblet té una de les comunitats del monjos més important d’Europa. A Vallbona de les Monges el monestir va integrar-se a l’orde del Cister el 1176 i és femení, conservant ininterrompudament la comunitat durant més de 800 anys.

Les avellanes de Reus, l’oli de Siurana, el calçot de Valls, les patates de Prades o els vins de les denominacions d’origen Priorat, Montsant, Penedès, Conca de Barberà, Tarragona i Cava són només alguns dels productes de qualitat propis de les comarques de la Costa Daurada. Són la base de receptes con el xató, la calçotada, el civet de senglar, el menjar blanc o el rossejat de fideus. A més, motiven multitudinàries festes gastronòmiques com la Festa de la Calçotada de Valls, la Xatonada Popular del Vendrell i Calafell o la Fira del Vi de Falset.

Les terres de l’Ebre tenen una rica tradició gastronòmica, entre el que podem destacar la Baldana d’arròs, la Baldana de ceba, el Pastisset de cabell d’àngel, les Paracotes I altres plats més típics com l’Arròs a banda o arrossejat, arròs negre, arròs amb col i fesols, fideuada, l’ànec cuinat i les cuixes de granota.