|
PIRINEUS, VAL D'ARAN
|
|
|
Els Pirineus s'estenen des del Cap de Creus, al mar Mediterrani, fins al golf de Gascunya a l'oceà Atlàntic, entre les depressions del riu Ebre al sud i el Garoina i l'Aude al nord.
 Les valls pirinenques s'orienten típicament de nord a sud, llevat dels extrems marítims i d'alguna vall notable com ara la Cerdanya, el que explica l'escassa accessibilitat entre les distintes valls. A més, els cims més alts es barregen sense cap depressió important que els separi, fet que explica perquè hi ha tan pocs llocs de pas practicables entre els dos vessants. La Pica d'Estats (3.143,1 m), a cavall entre el Pallars Sobirà i el País de Foix, és la muntanya més alta de Catalunya.
 El clima dels Pirineus és de muntanya, amb unes precipitacions més elevades i unes temperatures més baixes que els territoris del voltant. Alhora fa de frontera climàtica entre el clima atlàntic o oceànic predominant al nord-oest i el clima mediterrani al sud-est.
La flora dels Pirineus es compon de vora 4.500 espècies, de les quals unes 160 són endèmiques. Pel que fa als arbres, cal esmentar el pi, faigs, avets, alzines i castanyers. L'agricultura és limitada a les valls als cereals i els arbres fruiters.
 La fauna es molt variada de zona en zona. En total existeixen 42 espècies de mamífers. Entra les quasi 200 espècies d'animals que hi subsisteixen, alguns com l'ós bru, caçat gairebé fins l'extinció, s'ha començat a reintroduïr amb óssos provinents d'Eslovènia, i ara ja podem observar la seva presència a la Vall d'Aran. Altres espècies a la vora de la desaparició han reviscolat, com l'isard, el cérvol, el cabirol i el porc senglar.
 Entre les aus, el rei indiscutible és el trencalòs. Extingit a quasi tota Europa, és als Pirineus on l'espècie té el seu darrer refugi. D'altres ocells del Pirineus són l'àguila reial, abellaire, el milà reial o negre, el falcó, el xoriguer gros, el mussol pirinenc o el raríssim mussol boreal, a més del voltor, l'aufrany i, més recent, el voltor negre i el gall fer. A l'alta muntanya hi viu una de les joies pirinenques, la perdiu blanca.
La fauna i la flora dels Pirineus són protegides per reserves naturals com el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural del Cadí-Moixeró, així com espais de gran interès geològic com la zona volcànica de la Garrotxa.
 Son un entorn privilegiat per als esports d’hivern a les estacions d’esquí de Baqueira-Beret, Boí-Taüll i la Molina o per a la pràctica d’esports d`aventura, excursionisme, alpinisme, escalada.
Però l’interès arquitectònic, artístic i històric del conjunt d’esglésies romàniques que hi trobem fan d’aquest serralada un destí únic, especialment les esglésies de la Vall de Boí, declarades el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i entres les quals destaca pel seus frescos la de Sant Climent de Taüll.
|
|
|
|